Història
Familia
Vilo-Vilumara

De temps remots fins a Guifré el Pilós (Any 870)
El pont de Vila Amara ( o Vilomara )
 
El primer pont de Vilomara sobre el riu Llobregat existeix des de temps molt remots i era de fusta, segons demostren uns forats sota l’arcada del pont actual.
Riu avall, el Llobregat creuava pel centre de Catalunya, passava per sota de la muntanya de Montserrat, s’unia amb el riu Noia per l’actual Martorell i arribava al mar per la zona actual de Molins de Rei i Sant Feliu.
El Llobregat anava portant terres a lo que seria el delta, entre elles les procedents de les muntanyes al peu dels Pirineus, de Vilomara, de Montserrat, etc.
  • En temps dels romans, on hi havia el pont de fusta es va construir el pont de pedra, “el pont de Vila Amara” i el Camí Ral que va del Bages a Barcino, passant per la muntanya de Sant Llorenç i per la comarca del Vallés. Amara en llatí significa submergit.
  • En el segle V, durant la invasió al Imperi Romà, el Camí Ral probablement seria un dels camins de penetració dels invasors. Ara podem seguir-lo des del Pont de Vilomara; està molt ben conservat.
  • El 720 –725, el Pont de Vilomara va ser novament testimoni d’una invasió, la dels sarraïns i també el 827, quan un exercit enviat des de Còrdova per Abd-al-Rahman II, arriba a Saragossa i entra a Catalunya per atacar Barcelona i Girona.
  • El 840 neix al Conflent, Guifré el Pilós, fill del Comte Seniofré

De Guifré el Pilós al primer establiment de la Generalitat
Els molins del Pont de Vila Amara ( o Vilomara )
  • El 870 Guifré el Pilós és nomenat Comte de Cerdanya i d’Urgell i el seu germà Miró Comte de Rosselló; eren els darrers nomenaments de comtes catalans que feien els reis francs. El pas pel pont de Vilomara era imprescindible per anar de la part més meridional del Comtat d’Urgell al Comtat de Barcelona pel Camí Ral.
  • El 880 Guifré el Pilós repobla la zona centre de Catalunya i el Pont de Vilomara esdevé un lloc de descans d’immigrants. Des del segle X hi ha documentació de Vilomara ( com una Vila que ja era antiga) en el lloc del pont. Cal destacar la importància dels molins, aprofitant una zona on el riu és més profund i estret.
  • El 966 es funda el Monestir de Sant Benet de Bages, a pocs quilometres de Vilomara.
  • 983: El lloc de Vilomara surt documentat en una donació de la capella romànica de santa Magdalena, que està molt a prop del pont i de la casa, a la fa poc consagrada Abadia de Sant Benet i des d’aquest any al 1600, Vilomara estarà sota la seva jurisdicció. Haurà de pagar un cens i d’aquesta forma el monestir podrà tenir els medis de subsistència i complir les seves funcions
  • 1326: Carta del Rei Jaume II, datada el 25 d’octubre, esmentat que Pere Sitjar, senyor del Castell de Rocafort, destruir i enderrocar una casa i dos molins que l’Abadia posseïa al riu Llobregat, prop del pont de Vilomara. El 13 d’octubre de 1330, Pere Sitjar estableix a Guillem Marquet, del lloc de Mataders, els dos molins, l’un draper i l’altre blader, que tenia prop del pont de Vilomara, dins dels termes del seu Castell de Rocafort
  • 1338: Una riuada malmet el pont de Vilomara. Bernat de Vilomara signa el pagament dels treballs fets en el pont
  • 1339: Es construeix una sèquia de regadiu, des dels peus del Castell de Balsareny fins a Manresa. Als segles XVII i XVIII aquestes aigües faran possible el treball dels artesans seders, base del procés industrial de Manresa
  • 1348.- Gran pesta al Bages

Del primer establiment de la Generalitat a l’11 de setembre de 1714.
De Bernat de Vilomara, moliner, a Domingo Vilomara, seder
  • 1359.- Establiment de la Generalitat com a institució permanent per delegació de les Corts de la Confederació Catalano – Aragonesa. Desprès de prosperar el comerç mediterrani de teixits de seda, sorgia a Barcelona una incipient indústria sedera.
  • 1365.- En un cens (“fogatge”) realitzat entre 1365 i 1370, hi consta una casa (“foc”) “ Vilamar dent Pont de Vilamara”, sota la jurisdicció de Sant Benet de Bages, i 27 cases (“focs”) de poblament dispers a Rocafort, sota la jurisdicció del senyor del castell.
  • 1462 – 1472.- Crisis i guerra civil a Catalunya
  • 1521.- Sant Ignasi (de Loiola, Euskadi) fa una peregrinació a peu al Monestir de Montserrat, escriu el Llibre dels Exercicis i malalt pels sacrificis es curat a l’hospital dels Pobres de Manresa.
  • El 23 de febrer de 1522, després d’una estada d’un any, Sant Ignasi fa el comiat del Bages al Pont de Vilomara
  • 1533.- Fundació del Gremi de Velers de Barcelona ( Velers = Teixidors de seda)
  • 1557 – 1597: Regnat de Felip II
    • Estem arribant al final dels Vilomara en la casa de El Pont de Vilomara. Una filla Vilomara es casa amb l’hereu del Mas “El Farell” del poble de Mura. En un pou de l’esmentat Mas, hi ha la següent inscripció: “ De Pau Bonoven 1616 Iones Farell e Vidomare”. Aviat uns altres aniran a viure a Castellgalí, Castellfollit i a Manresa.
    El segle XVI els centres seders es multipliquen i les sedes espanyoles s’arriben a exportar molt a Europa. Toledo és el principal centre artístic seder.
  • 1598 – 1621.- Regnat de Felip III
  • 1600.- Uns Vilomara construeixen la casa pairal Vilomara a castellfollit del Boix A la façana principal, hi ha inscrit: “any 1600”. Avui hi viu en Josep María Vilumara Torrallardona, la seva esposa Pepita i el seu fill Alfons.
    • Al municipi de Castellgalí, també hi ha un antic i abandonat Mas Vilumara.
  • 1617.- La riuada malmet el pont de Vilomara. Es restaurarà entre 1617 i 1623. L’escenògraf Maurici Vilomara manifestava que un avantpassat el va restaurar.
  • 1621 – 1665.- Regnat de Felip IV
  • 1623.- Can Vilomara (la casa al costat del pont) és habitada pels jesuïtes i dependrà fins el 1767 del Col·legi de Sant Ignasi i els Vilomara aniran a viure a Manresa, a fer de seders iniciant la família tèxtil:
    • el segle XVII, com a seders a Manresa i després com a teixidors a Barcelona
    • el segle XVIII, com a teixidors de seda a Manresa i a Barcelona.
    • el segle XIX, com a teixidors de seda i filadors d’estam
    • el segle XX com a teixidors de seda i fibres artificials (l’Hospitalet del Llobregat) i com a filadors d’estam ( Cornellà)
    Junt amb l’expansió europea dels segles XVI i XVII, Catalunya intensificava també el seu comerç seder, principalment amb Marsella i Gènova
  • 1666 – 1700.- Regnat de Carles II. L’expansió econòmica dóna signes d’esgotament i el sector seder te grans dificultats internes.
  • 1676.- Domingo Vilomara, fill de comerciant de seda de Manresa, entra d’aprenent de veler a Barcelona
  • 1693.- Mor Domingo Vilomara. Es enterrat al Claustre de la catedral de Barcelona, just davant de la Sala capitular (avui Museu de la Catedral).A la làpida està escrit: “Vas de Domingo Vilomara Veler i dels seus”, amb una llançadora i un ocellet. El segueix com a veler el seu fill Domingo
  • 1702.- Neix Jacinto Vilomara, net de Domingo Vilomara, enterrat al Claustre de la Catedral
  • 1714.- Capitulació de Barcelona, l’onze de setembre, davant les tropes franceses i espanyoles de Felip V.

Anys 1714 a 1827
Període artesà anterior al procés d’expansió industrial: de Domingo Vilomara, fill, a Vicenç Vilomara i Civit.
  • 1714.- Capitulació de Barcelona, l’onze de setembre, davant Felip V. El castellà esdevé l’única llengua oficial, però el poble, i el gremi de la seda, conserven el català.
  • 1717.- Felip V inicia el cadastre. Domingo Vilomara surt cada any pagant l’impost a Barcelona. També en els llibres del Cadastre de Manresa hi surten els artesans seders Vilumara de Manresa
  • 1723.- El 5 de Febrer morí Domingo Vilomara
  • 1724.- Surt Jacinto Vilomara en el llistat del Cadastre; té 22 anys
  • 1725.- Al Cadastre hi consta que Jacinto Vilomara viu al carrer de La Boria, i té 25 anys
  • 1729.- 16 de novembre: en el llibre d’Actes del Col·legi hi consta un Domingo Vilomara (noten que deu ser el tercer Domingo Vilomara). En Jacinto és proposat i elegit Prohom per la segona terna (President del Gremi de Velers)
  • 1730.- En el llibre d’Actes hi consten en Domingo i en Jacinto. El 31 d’octubre en Jacinto és proposat en la segona terna.
  • 1731.- En Jacinto és “Cxedenser”, del 8 de gener de 1731 a febrer de 1732
  • 1736.- El 4 de juny Felip V aprova les “ Ordenanzas Gremio y Cofradía de Tejedores de Velos de la Presente”. Hi assiteix en Jacinto Vilomara. Des de 1736 a les reunions del gremi hi va Anton Vilomara, i naturalment Jacinto.
  • 1737.- Jacinto Vilomara i Anton Vilomara consten el la “Memoria de las Ewntradas Cobradas de la Cofradía del Misteri de la Santa Espina” (en Jacinto hi era cada any, però no l’Anton). Les Confraries tenien un sistema assistencial en cas de malaltia, accident o atur.
  • 1746.- Els Vilomara que es van quedar a manresa, també són teixidors de seda: maurici Vilomara, Mestre veler; “manifesta aver pres per aprenent.....” (En el “Llibre dels fadrins comensant lo dia 11 de maig de 1750”. Arxiu del Bages)
  • 1746 – 1747.- En Jacinto Vilomara és “Regidor” fins a maig de 1747. Quan Jacinto Vilomara va ser Prohom, es va comprar el terreny de l’actual edifici del Gremi, al carrer més alt de Sant Pere.
  • 1750.- Jacinto Vilomara, de 47 anys, i Antonio Vilomara, de 39 anys, són fills d’en Domingo , i treballen a la mateixa casa dels seus pares, al carrer de La Boria.
  • 1753.- Antonio Vilomara, carrer del Bou, 43 anys: “ Maestro pobres de solemnidad con justificación de la pobreza presentada a la Ciudad”. Es consideraven que eren pobres de solemnitat, els mestres del gremi que estaven malalts, que havien tingut un accident labora o que tenien poca feina; el gremi demanava per a ells exaccions d’impostos o pagava una part dels mateixos
  • 1758.- Jacinto Vilomara estava al carrer Montcada i no a la seva casa del carrer de La Boria. Per la documentació (“Pere Molas i Ribalta”: Los Gremios barceloneses del siglo XVIII) veiem que va morir tres anys després
  • 1759 – 1788.- Regnat de Carles III
  • 1760.- En un llibre del Gremi de velers hi consta que “Jacintho Vilomala vivía en la Boria y se ha ausentado de su casa por pobre”. Tenia 58 anys
    • Antonio vilomara, carrer del Bou, 50 anys: “Maestros pobbres de solemnidad con justificación de la pobreza presentada a la ciudad)
  • 1761.- el 9 de juliol mort Jacinto Vilomara, que havia estat tot un personatge per a la ciutat i per el gremi dels Velers. Possiblement una malaltia havia provocat la pobresa i va haver de marxar de casa seva.
  • 1765.- Primera fàbrica de filats de cotó a Barcelona
  • 1767.- Pragmàtica sanció de Carles III, del 2 d’abril, expulsant als jesuïtes. L’antiga casa del Pont de Vilomara, va ser expropiada als jesuïtes i adquirida per Ignasi Soler i Morros, advocat manresà.
  • 1768.- Manresa: Contracte d’aprenentatge de Francesc Vilomara a casa de Fèlix Valles. Segurament era fill d’en Maurici Vilomara que hem esmentat l’any 1746
  • 1770.- Antonio Vilomara, pobre, carrer la Boria, 60 anys
    • En els anys anteriors a 1774, en el llibre de “Consells de la Confraria baix invocació de Ntra. Sra. dels Angels dels Velers de la ciutat de Barcelona”, surten els noms de Anton Vilomara i Anton Vilomara Carrió, pare i fill.
  • 1774.- Morí Antonio Vilomara. En el llibre d’actes del Col·legi, de 1774 a 1781 surt Anton Vilomara cada any
  • 1778.- Carles III obre als catalans la possibilitat de comerciar amb Amèrica. La fabricació d’indianes ( teixits de cotó estampats) i de teixits de seda, des d’ara comptarà amb el mercat peninsular i amb el de les colònies
  • 1781.- “Maestros pobres de solemnidad”: Antonio Vilamala, carrer Merced, edat 37 anys
  • 1785.- “Vicens Bilomara als Mars de 1785” en el “Llibre ahont estan continuats tots els noms dels Mestres Velers”
  • 1786.- Jacinto Vilomara, Veler i soldat, és fill de l’esmentat Jacinto Vilomara que va presidir el gremi
  • 1792.- “Segimon Giró y Vilomara als 22 febrer”, en el “Llibre ahont son continuats tots els noms dels Mestres Velers”
  • 1797.- Antonio Vilomara: en l’esmentat ·Llibre ahont son.....” Aquest Mestre veler és l’avi d’en Ramon Vilomara.
    • “Maestros que no tienen botica y trabaxan en su casa”: Vicente Vilomara (observem el procés de castellanització de la llengua)
    Vicenç Vilomara és Prohom del Gremi en un dels moments més importants de canvis. A finals del segle els velers formaven el gremi tèxtil que pagava més impostos al cadastre, i estaven molt considerats en totes les corporacions de la ciutat
  • 1798.- Va neixer Joan escuder i Anglada, veler, pare de “La Fabricanta” (senyora de Ramon Vilomara)
    Vicente Vilomara segueix presidint.
    Real Ordre de 4 de març: ” per treballar en un ofici ja no serà precís seguir el sistema d’aprenentatge dels gremis”
  • 1808 – 1814.- Guerra de la Independència
    Agustina de Aragón, era de Barcelona, de la família Vilomara. La seva padrina era Agustina Vilomara. Va ser batejada a Santa Maria del Mar
  • 1816.- “ Maestros que han muerto”: Vicente Vilomara
    “ Maestros de segunda clase”: Antonio Vilomara
  • 1818.- Ignasi Soler i Morros ven el Mas Vilomara (del “PONT”) a Joan Baptista Vilaseca, regidor i industrial de Manresa
  • 1819.- 26 de gener: “Entrades de aprenents” “Nom dels Mestres : Vicenç Vilomara; Nom dels aprenents: Jaume Mas i Casamada”. Vicenç Vilomara és fill d’Antonio Vilomara, veler, i d’Eulàlia Civit, i pare de Ramon Vilumara.
    Vint anys després de la Real Ordre de 4 març 1798, que hem esmentat, el gremi continua fent el seu mètode de formació d’aprenents artesans

Anys 1827 - 1907
Període d’expansió industrial a Catalunya
De Ramon Vilumara i “La Fabricanta” a la fàbrica de la Diagonal
 
Introducció al període (Jaume Vicens i Vives. Industrialsi politics – segles XIX- ):
“....a començament del segle XIX, s’esdevingué el col·lapse del l’Estat espanyol de l’Antic Règim i l’esllanguiment eventual de la cultura castellana, rectora espiritual de la Monarquia hispànica des de feia tres centúries”
“ Als catalans d’ara fa cent anys, els fou fàcil de reconèixer que Catalunya vivia, que ells bategaven al mateix ritme que l’Europa veïna, mentre a l’altra banda de l’Ebre s’arribava a un esgotament gairebé agònic”
“... les regles del joc social- econòmic foren relativament flexibles a Catalunya, i això permeté infiltracions de la gent de baix en els rengles de la gent de dalt. En el trànsit del Vuit-cents les coses canviaren i no solament per la pèrdua de les colònies americanes i asiàtiques, sinó per la tendència a la concentració capitalista i l’encarcarament dels quadres socials”
Del 1827 – 1933 és l’inici del desplegament econòmic i de la formació de l’estructura industrial del país. Hi ha una forta injecció de capitals i amb els dibuixos dels teixits jacquards, els nous colorants, i l’augment general del nivell de vida, la seda es fa molt assequible.
  • 1828.- Es instal·lat a Sallent, el primer teler mecànic per la fabricació de teixits de cotó
  • 1831.- Mor en Vicens Vilomara i Civit, veler artesà, pare d’en Ramon Vilomara i Bruquetas, que vivia al carrer Monac número 4, cantonada al carrer Mig de Sant Pere, al pis més alt. Es conserva la casa i està catalogada per l’Ajuntament. Els obradors (lloc on hi ha els telers), en les cases de pisos estaven en un pis alt, per a tenir bona llum i poder veure bé els fils i els teixits
  • 1833.- Inicià la seva activitat la fàbrica Bonaplata, la primera a Catalunya accionada per la força del vapor, i va ser objecte de controvèrsia per la preocupació popular al comprovar com, en el futur, la força del vapor podria substituir la força humana i l’animal
  • 1833 – 1840.- Primera guerra carlina
  • 1834.- Inici de l’enllumenat públic a Barcelona, per “Catalana de Gas”, invenció del motor elèctric i de la fotografia.
  • 1835.- Saqueig del Monestir de Sant Benet de Bages; el 25 de juliol a Barcelona es fan fogueres els convents de Santa Caterina, Sant Josep, els Trinitaris, Sant Agustí i el Carme i s’assalta el Palau Reial, a la Plaça Palau; la nit del 5 al 6 d’agost acabà víctima del foc la fàbrica Bonaplata
  • 1844.- Fundació del Banc de Barcelona, a l’edifici de l’antiga “Foneria de Canons”, a la “Porta de la Pau”
  • 1845.- El nom de Vilomara s’escriu Vilomara i Vilumara, canviant una o per una u, d’acord amb la pronunciació en castellà.
    Ramon Vilumara té el càrrec d’examinador del Gremi
  • 1846.- El 24 d’octubre, Ramon Vilumara compra la casa del carrer Baix de Sant Pere num.42, on anirà a viure al pis principal, i hi tindrà el despatx i la fàbrica a l’edifici de darrera.(casa catalogada per l’Ajuntament)
  • 1847.- S’inaugura el Teatre del Liceu, amb el seu Conservatori de Musica i el Cercle del Liceu, d’on eren socis els Vilumara; en Francesc Vilumara i Bayona anava a la barberia del Cercle
  • 1848.- Neix l’escenògraf Maurici Vilomara i Virgili, fill de Tomàs Vilomara i Malgosa, veler. Primera línia de tren a Espanya: Mataró – Barcelona.
  • 1949 – 1859.- S’instal·la a Barcelona el primer telègraf a Espanya; Línia ferroviària Barcelona – L’Hospitalet – Cornellà. Prop de la línia s’instal·laran fàbriques; invenció de la màquina de cosir domèstica, per Isaac Singer (EEUU); invenció del submarí.
  • 1860.- S’enderroquen les muralles de Barcelona. Es perden la Portaferrissa, el Portal de l’Àngel, el Portal Nou.
  • 1861.- La nit del 9 d’abril crema el Liceu
  • 1862.- Inici de la “Caixa Vilumara” el mes d’abril. Fundada per Ramón Vilumara i els seus fills Francisco i Josep
    Francisco Vilumara i Saus es nomenat Regidor de l’Ajuntament de Barcelona
  • 1863.- Francisco Vilumara compra una fina, nomenada “El Suizo”, a l’actual Plaça Francesc Macià, Travessera i Diagonal, on hi construirà una nova fàbrica, però el despatx continuarà al carrer Baix de Sant Pere
  • 1867 - 68.- Invenció de la màquina d’escriure, del telèfon i de la dinamo; exili d’Isabel II; i l’arquitecte Elies Rogent construeix la Universitat de Barcelona
  • 1869.- Mor Ramon Vilomara
  • 1872.- Primeres línies de tramvies a Barcelona , per anar a Gracia, amb tracció animal
  • 1873.- La “Caixa Vilumara” compra un solar a la Rambla, actualment és el Museu de Cera, que serà la seva seu. Al Museu es conserven les caixes fortes originals i les principals sales i decoracions pintades per Maurici Vilomara, i el seu amic escenògraf Oleguer Junyent
  • 1873 – 74.- Primera República espanyola
  • 1875 – 85.- Regnat de Alfonso XII. Va morir als 28 anys
  • 1875.- Francisco Vilumara i Saus compra la fàbrica de la Plaça de Sant Pere, abans de Joan Escuder i Fàbregas
  • 1876 – 77.- Invenció del motor d’explosió de quatre temps: Instal·lació dels primers telèfons a Espanya, França, Anglaterra, etc.
  • 1878.- El 30 de mars, mor, als 52 anys, Francisco Vilumara i Saus. El seu fill Francisco , té 14 anys. En el testament nomena tutor a seu íntim amic Francesc de Paula Rius i Taulet; hi consten les fàbriques de la Travessera de Gràcia 43, el carrer més Baix de Sant Pere 42 i del carrer Mònac 14.
  • 1885 – 1902.- Invenció de l’automòbil, per Karl Benz ; Regència de Maria Cristina; pèrdua de Cuba, Puerto Rico, Filipinas i liquidació de l’imperi espanyol ; primera Exposició Universal de Barcelona l’any 18888; invenció del cinematògraf, l’alternador, el telègraf sense fils i el motor diesel; electrificació de tramvies de Barcelona i ferrocarrils.
    El 1900 va néixer al domicili del carrer Baix de Sant Pere 42, principal, Josep Maria Vilumara i Carreras. Va ser batejat a la Catedral
  • 1901.- Francisco Vilumara es comprarà un cotxe Hispano Suiza per a poder anar ràpid de casa seva (on també hi ha el despatx) a l’estació del tren de Passeig de Gràcia, on agafarà el tren cap a l’Hospitalet. És un motiu més pel qual la fàbrica està davant de l’estació.
    Francesc Vilumara és elegit President dels Seders
    S’obre l’Avinguda Diagonal i queda afectada la fàbrica i es traslladarà a l’Hospitalet. En un pavelló s’hi va establir un estudi – taller amb alumnes de l’Escola d’Arquitectura i de Francesc Galí i es convertir en un lloc de treball i de trobades per parlar i discutir d’art, d’arquitectura, de música, de natura, etc. S’hi trobaven els germans Puig i Gairalt de l’Hospitalet, l’escultor Rafael Solanic, els arquitectes Antoni Gaudí, Joan Bergós i Lluís Bonet (els dos van continuar les obres de la Sagrada Família), l’escultor Esteve Monegal, etc. El principal biògraf de gaudí va ser el seu deixeble Joan Bergós, gendre de Francesc Vilumara
    Aquest any es construí els “Quatre Gats”, que fou un edifici de la família de la senyora d’en Francesc Vilumara, de l’arquitecte Puig i Cadafalch
  • 1902.- Ramona Vilumara i Curtoy amb la seva amiga dolors Monserdà, autora de “La Fabricanta” van passar l’estiu a una Masia de Cabrils (la masia es diu “Vilumara “, i és propietat d’una família Vallet Nubiola Vilumara). Les dues formaven part d’un grup de dones actives que lluitaven per defensar les capacitats intel·lectuals i el dret a l’instrucció de les dones. La “Tia Ramona” era molt activa, simpàtica, oberta i tenia molts amics. Feia molt teatre; era actriu en una companyia d’aficionats i la Dolors Monserdà va escriure la novel·la segons els comentaris directes d’ella, canviant els noms del protagonistes, però va transmetre els fets, l’esperit i les costums. La Fabricanta és l’Eulalia Escuder i Fàbregas, el seu marit és en Ramon Vilumara Bruquetas i, el seu germà és Joan Escuder i Fàbregas.
    A la cantonada del carrer Mitjà de Sant Pere amb el carrer Mònac número 4, hi ha una bonica casa esgrafiada i a l’últim pis hi vivien i tenien l’obrador en Ramon Vilumara i La Fabricanta.

Anys 1907 - 1995
Període de l’Hospitalet: de la Fàbrica a l’IES Can Vilumara
  • 1907.- Inauguració de la fàbrica Vilumara de l’Hospitalet. Des d’un principi popularment se l’anomena “Les Sedes”. Es fan fotografies de la fàbrica, que revela Lumière.
  • 1909.- “Setmana Tràgica” a Barcelona, coincidint amb l’embarcament de tropes cap a la guerra del Marroc
  • 1910.- Puig i Cadafalch Puig i Cadafalch ( es va casar amb la filla de Dolores Monserdà, autora de “La Fabricanta ): Fàbrica Casarramona, a Montjuïc, de la qual va se soci Francisco Vilumara. I al carrer Anglí, de Sarrià, casa d’Angels Macià i Monserdà “
  • 1912.- A la darrera setmana de febrer hi ha un incendi a la nau de telers de la Fàbrica Vilumara de l’Hospitalet
  • 1913.- Puig i Cadafalch: Casa de Joaquim Carreras, cunyat de Francisco Vilumara, a Sarrià. Es pot veure des de la carretera de Vallvidrera. També havia fet a la familia Carreras, l’edifici de “Els 4 Gats”.
    Maurici Vilumara escenifica dues obres de Santiago Russinyol: L’Auca del Senyor Esteve i L’Heroi.
    Ramon Casas fa tres dibuixos a Maurici Vilumara
  • 1914.- Guerra europea i Creació de la mancomunitat de Catalunya
  • 1915.- Absorció de la “Caixa Vilumara” pel Banc de Barcelona.
    S’obre el despatx al carrer Casp cantonada al carrer Bailén i es tanca el del carrer Més Baix de Sant Pere número 42
  • 1916.- La societat “Crédito y Docks de Barcelona “ compra l’edifici de la “Caixa Vilumara” al Banc de Barcelona
  • 1917.- Puig i Cadafalch es nomenat President de la Mancomunitat de Catalunya.
    Francisco Vilumara i un grup d’industrials funda la “Cooperativa de Fluido Eléctrico” (Avui Hidroeléctrica de Catalunya) que en poc temps farà evolucionar tota la industrialització de L’Hospitalet i del Baix Llobregat
  • 1923 – 30 : Dictadura de Miguel Primo de Rivera; invenció de la televisió (1926); II Exposició Universal de Barcelona (1929) i Medalla a Fancisco Vilumara.
    La “Seda Artificial”, raió viscosa substitueix en gran part la producció de teixits de seda.
  • 1930.- Mor l’escenògraf Maurici Vilomara i Virgili
  • 1931.- Proclamació de la II República espanyola i, Francesc Macià és elegit President de la Generalitat; l’any següent s’aprova l’Estatut d’Autonomia i es constitueix el Parlament català
  • 1934.- El 7 de maig va morir Francesc Vilumara i Bayona
  • 1936 – 39.- Guerra civil espanyola: La Fàbrica Vilumara es transforma en Empresa Col·lectiva. El Comitè nomena Gerent a Josep Maria Vilumara i Carreras. Ell i el Comitè es neguen a fabricar teixits per a la guerra i són empresonats tots dues vegades.
  • 1940.- Clandestinament La Farga ocupa els carrers i hi edifica; entre ells el carrer Vilumara; tapia la porta d’entrada de la Fàbrica Vilumara.
  • 1940 – 50.- Hi ha poques primeres matèries tèxtils, i el Govern de l’Estat espanyol estableix un sistema de cups de racionament de primeres matèries i, es desferma la corrupció; Vilumara no accepta mai pagar aquestes “comissions”
  • 1940 – 70.- Importants càrrecs de La Farga ocupen càrrecs a l’Ajuntament. Vilumara posa plets contra La Farga, l’Ajuntament i el Ministeri de Governació. No es compleix cap sentència judicial; cremen armaris del Jutjat i del tribunal Suprem; tiren tres al Sr. Vilumara; des dels ponts grua de La Farga llencen contra les teulades de la Fàbrica Vilumara, etc.
    Josep Maria Vilumara i Carreras és elegit president dels teixidors seders, promou unes Juntes d’Avaluació Global Fiscal per eliminar el sistema corrupte que existia per obtenir bons informes de la inspecció d’hisenda.
  • 1960 – 74.- S’inventen les màquines rotatives d’estampar automàtiques; neix el poliester, es teixeix molt poliester i raió viscosa i poca seda natural.
    Alguns intel·lectuals i industrials, entre ells Vilumara, funden Escoles de disseny, Esade, Cooperativisme, escoles de Formació Professional.
    El Govern obre les portes al comerç internacional. Es un període de gran expansió econòmica
  • 1972.- La societat “Museo de Cera de Barcelona S.A.” compra l’antic edifici de la “Caixa Vilumara”: Conserva les pintures murals de Maurici Vilomara, les caixes fortes, part del mobiliari, etc.
  • 1975.- Mor Francisco Franco
    El Pla Metropolità de la Comarca de Barcelona canvia el concepte urbanístic de l’illa de can Vilumara i La Farga. A partir de 1976, l’Ajuntament ja no dona cap premis de renovació de maquinària i instal·lacions
  • 1977.- Restabliment de la Generalitat
  • 1979.- Va morir Josep Maria Vilumara i Carreras, molt trist per la total impossibilitat de renovar maquinària i donar llocs de treball.
    • Hi ha un fort moviment popular i polític contra La Farga, per la seva contaminació
  • 1980: 10 d’abril: primeres eleccions al Parlament de Catalunya
  • 1980 – 86.- Josep Maria Vilumara i Lamarca rep un seguit de pressions corruptes de grups insolidaris, que no accepta, a fi de convertir l’illa de Can Vilumara i La Farga en una zona d’especulació urbanística
  • 1982.- El desembre es tanca la fàbrica Vilumara de L’Hospitalet, després d’acordar amb l’Administració transformar la fàbrica en un Centre de Formació Professional i de programar un pla de reconversió de Vilumara S.A., el qual comprenia el trasllat de la Fàbrica a una de Sant Vicenç de Castellet
  • 1983 – 85.- S’impossibilita el trasllat de la Fàbrica Vilumara, al fer l’Ajuntament entrebancs administratius. El setembre de 1985 s’inicia el primer curs en l’Institut de Batxillerat Can Vilumara. L’Ajuntament ha pressionat a la Generalitat per a impartir-hi Batxillerat, i no Formació Professional com estava previst i era més lògic en un recinte industrial
  • 1987.- El novembre es celebra a la Fàbrica - Institut el Simposi sobre Català en L’Hospitalet
  • 1988.- El novembre es celebra a L’Hospitalet i a La Fàbrica, les I Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya i s’inaugura la sala Vilumara al Museu d’Història de l’Hospitalet
  • 1990.- La Fàbrica – Institut és la seu de la Copa del Món en marxa atlètica. El setembre s’inicia el primer curs en l’Institut de Formació Professional
  • 1993 – 95.- S’enderroca La Farga i si aixeca un gran centre comercial, al costa de la Fàbrica – Institut. El projecte de La Farga obligava a conservar un forn, que es enderrocat per motius econòmics. Lo més representatiu de La Farga ha desaparegut per a la història.
    A principis de 1995 es publica el Mapa Escolar de Catalunya, en el qual consta l’IES Can vIlumara, com a Centre d’Ensenyament més gran de L’Hospitalet.
  • 1996.- La Fàbrica Vilumara ha estat designada com a Element del Patrimoni Industrial de Catalunya. A la primavera s’inaugura el nou Centre de La Farga